Jo sé que no l'estimes.
No ho diguis a ningú.
Tots tres, si tu ens ajudes,
guardarem el secret.
Que ningú més no vegi
allò que hem vist tu i jo.
De la gent i les coses
que us han estat amics,
ell se n'amagarà.
No tornarà al cafè
que és fet per a esperar-te.
Vindan mesos amb erra:
serà lluny de les taules
de marbre, on us servien
les ostres i el vi blanc.
En els dies de pluja
no mirarà l'asfalt
on us havíeu vist
quan no es trobaven taxis
i havíeu d'anar a peu.
No obrirà més els llibres
que li han parlat de tu:
ignorarà què diuen
quan no parlen de tu.
I sobretot, hi pots
comptar, ni tu ni jo
sabrem mai més on para.
S'anirà confinant
per fons remots de terres.
Caminarà per boscos
foscos. No el sobtarà
l'atzagaia de llum
de la nostra memòria.
I quan sigui tan lluny
que mig el creguem mort,
podrem recordar i dir
que no te l'estimaves.
No ens farà cap angúnia
de veure com li manques.
Serà com un espectre
sense vida ni pena.
Com la foto macabra
d'una Guele Cassée,
que orna un aparador
i no ens fa cap efecte.
Per ara, no ho diguem:
no trasbalsem la gent
mostrant-los la ferida
sagnant i purulenta.
Donem-li temps i oblit.
Callem, fins que ningú,
ni jo mateix, no el pugui
confondre encara amb mi.
"El mutitat". Gabriel Ferrater
El poema "el mutilat" tracta el tema del triangle amorós. Podem dir que el tema és el triangle amorós perquè durant tot el poema parla en plural (ell i la dona) fent referència a un altre home. Per tant, trobem a Ferrater, una dona i un altre home.
La veu poètica, que en la meva opinió és Ferrater, guarda un secret amb una dona amb la que s'havia relacionat anteriorment. Per què deduïm que Gabriel Ferrater és la veu poètica en aquest poema? Al llarg de la seva vida ha tingut moltes experiències amoroses amb dones que queden contrastades en molts dels seus poemes.
El títol del poema recull el tema central, el mutilat és l'home del que parla Ferrater. És una metàfora en la que compara els sentiments romputs, "mutilats" de l'home, amb un mutilat de veritat. És un títol simbòlic, ja que la paraula mutilat no apareix en el poema però permet entendre-ho millor.
L'actitud de Ferrater:
- Deíctics de persona: el "jo" que apareix en el poema és el propi autor del mateix, per tant està escrit en primera persona pròpia. És una modalitat característica de la confessió o autobiografia.
- Deíctics de temps o lloc: Ferrater juga amb el temps utilitzant diferents temps verbals per referir-se a distints moments de la història: des del vers 1 al 6 utilitza els verbs en temps de present; des del 7 al 24 verbs en temps de passat; des del 25 al 40 en temps de futur i finalment des del 40 fins al final en temps de present de subjuntiu.
El poema segueix un model formal explicatiu-conclusiu. Què vol dir això? En el poema apareix el tema principal acompanyat amb una sèrie de subtemes que analitzen i descriuen el contingut del poema. Es podria dividir el poema en quatre parts, casacuna amb un contingut diferent però relacionades entre si:
- Primera part ( del vers 1 al 6): es presenta un problema: amagar un secret que comparteixen tots tres.
- Segona part ( del vers 7 al 24): apareixen vivències que han passat la dona i l'altre home i que no tornaran a passar mai més.
- Tercera part ( del vers 25 al 44): l'autor diu que mai més tornaran a veure a l'home ni que tindran més records d'ell.
- Darrera part ( del vers 45 al final): finalment diu que lo millor és que guardin silenci per a que així la gent ho arribi a oblidar.
Un subtema o tema secundari en el poema serien tots els canvis que se succeiran perquè l'altre home ha "desaparegut": ja no anirà a esperar-la al cafè, ja no mirarà l'asfalt quan plogui, no obrirà més els llibres que li han recordat a ella, no tornarà a xerrar amb els seus amics...
Podríem dir que el poema té un final explícit, ja que el poeta finalitza amb una afirmació o aclaració indiscutible, cosa que no passa en altres poemes de Ferrater, en els quals el final és més obert: "Callem, fins que ningú, ni jo mateix, no el pugui confondre encara amb mi".
En el més alt i més fosc de la nit, no vull sentir
l'olor de maig que brunz a fora, i és petita
la làmpara amb què en tinc prou per fer llum
a les pàgines tènues del llibre, les poesies de Carner,
que tu em vas donar ahir. Fa fos anys i quatre mesos
que vaig donar aquest llibre a una altra noia. Mots
que he llegit pensant en ella, i ella va llegir
per mi, i són del tot nous, ara
que els llegeixo per tu, pensant en tu.
Mots que ens han parlat a tots tres, i fan
que ens assemblem. Mots que romanen,
mentre ens varien els dies i se'ns muden els sentits,
oferts perquè els tornem a entendre. Com una pàtria.
"Josep Carner". Gabriel Ferrater
En aquest altre poema també apareix el tema del triangle amorós. Però no s'identifica tan clarament com en l'anterior poema. Pareix que el "jo" poètic ha estat involucrat en dues relacions amb dues dones que comparteixen un tret comú: ambdues relacions han compartit un llibre amb les poesies de Josep Carner, poesies que han inspirat al "jo" poètic, que han recordat a la parella, que han mudat els sentits, etc.
Segons la meva interpretació, el "jo" poètic va estar anteriorment amb una dona, a la qual li va donar un llibre amb les poesies de Carner. Aquesta dona llegia el llibre pensant en ell, i ell llegia pensant en ella. Després d'aquesta relació, va estar amb una altra dona, a la qual li va donar el mateix llibre i es va repetir la mateixa història, però amb una diferència, i és que els mots que va llegir la primera vegada no significaven el mateix que en la segona vegada. Llavors, s'entén que les poesies de Carner poden ésser interpretades de diferent manera segons la situació i la parella que acompanya. El poeta uneix en aquest poema dos temes: l'amor i la poesia de Josep Carner.
BEATRIZ GALVE ARROYO
Grau d'Estudis Anglesos 2011-2012
El teu comentari del poema El Mutilat parteix d'una base erronea.
ResponEliminaÉs cert que en el poema trobem tres persones verbals, però aquestes resulten ser la mateixa persona física, que és el que constitueix la genialitat del poema. Per a que ho poguem entendre:
1a persona: Com has dit, el jo poètic, Ferrater, l'autor, o qualsevol persona que reciti i es senti identificada amb el poema.
2a persona: Com si aquesta mateixa persona s'estigues parlant a si mateix davant d'un mirall: Jo parlo i em dirigeixo a mi. "Patri, no tu saps que no t'agrada aquest vestit que portes posat". M'explico?
3a persona: Aquesta la deduïm mirant el títol de la poesia. La tercera persona és la part mutilada, una part que era comuna en la 1a i la 2a persona però que ara manca. Forma part del passat, s'ha deixat endarrere. Aquesta part pot estar mutilada per algun fet dolorós, una pèrdua, però en cap cas és una persona aliena.
Bé, espero haver estat d'ajut, perdona l'impertinència i gràcies.