NIT VS DIA

Un dels temes que tracta G. Ferrater a la seva obra Les dones i els dies és el dia i la nit.
Es tracten de dos moments definitivament contraris. El primer, el dia, és el moment en que surt el sol, hi ha llum, claredat, és un moment temible, violent, i depressiu per l’autor. El segon, la nit, moment del dia en que el sol se’n va, hi ha foscor, silenci, intimitat...L’autor li dóna una clara preferència a la nit per damunt del dia. Prefereix aquest moment d’intimitat, d’estar amb ell mateix, sol, és quan es sent viu. Per ell les característiques que una persona pot veure sobre el dia, les recull la nit. Ferrater tracta el tema a partir de la invenció d’un personatge, qui veu la sortida del sol com un fet dolent o la posta del sol com una acció grata, és a dir, des d’un punt de vista subjectiu.

A la seva obra podem trobar una sèrie de poemes que reflecteixen aquest tema, per exemple:

• “Punt de dia" i "El ponent excessiu”: Es tracten de dos poemes complementaris. Són els dos poemes que de manera més clara expressen la absoluta preferència de l’autor per la nit. L’autor utilitza un personatge, que veu des del seu punt de vista la sortida del sol com un moment de desolació, depressió, i l’arribada de la nit com un moment d’esperança.
En el primer poema “Punt de dia”, parla clarament del dia, en el moment que surt el sol s’utilitzen una sèrie de metàfores, una cesària i un nin que amaga qualque cosa a la ma amb les quals el protagonista vol donar a entendre el seu descontent pel dia. Es refereix amb la primera metàfora, que la seva vida és una rutina ja que des d’aquest mateix instant, el seu naixement, fins avui dia, tot és igual, un nou dia no li aporta res. De la mateixa manera ho demostra en la segona metàfora, el nin obri la ma i es veu que no té res, com el nou dia, només et trobes vuit, amb una falsa esperança i ple de decepció.
Per altra banda, el segon poema tracta sobre la posta de sol i el moment que arriba la nit. La posta es mostra com una exageració “Aquest sol que menstrua”, és un moment en que el personatge es sent desgraciat i desesperat perquè arribi la nit. Al contrari, el personatge veu el moment en que el sol s’acaba d’amagar com un moment satisfactori, demostra ganes per la nit i per viure, i a la vegada una esperança perquè el sol no aparegui com un nou dia.
Com ha fet curiós, al final del poema trobem el vers “beu el més límpid gin de lluna i mar”, es pot relacionar amb el mateix autor, com una petita afició al gin, l’autor com alcohòlic, per aquesta raó més desig per la nit.

• “A mig matí”: El poema parla de l’avanç de la matinada fins al migdia. Mitjançant va avançant el dia, s’apropa un moment violent i temible, Ferrater ho explica a partir de la personificació del mateix sol “li tremolen una mica les mans”. Com si al mateix sol tingués por d’ell mateix, del que condueix la seva sortida. El personatge veu el dia com una situació desconcertant, la vida com estranya, i als últims quatre versos pareix que es refereix a ell mateix en forma de monòleg, com si sentir aquesta sensació hagués sigut la seva culpa per despertar-se i viure el dia.

• “La platja”: Representat a la platja, s’explica la nit, que s’esmenta en passat ja que acaba de sortir el sol. Quan es parla del dia s’utilitzen paraules com “se l’ha menjat, canilla d’ira, udols”, són conceptes despectius.

En conclusió, l’autor dóna a entendre la seva postura dins el dia o la nit, a partir dels poemes esmentats i explicats abans. Podem trobar d’altres a l’obra, però he elegit aquests perquè em pareixien que expressaven millor la idea. Els poemes complementaris són, sens dubta, on s’exposa clarament la idea. Consider que és una obra molt interessant, molt completa pels diversos temes tractats, encara que pel fet de ser poesia l’he trobada bastant difícil en el moment d’entendre-la i alhora de classificar els diferents temes.