AMOR SUMÍS

Dintre del tema de l’amor (“les dones”) i en contraposició al pas del temps (“els dies”), apareix el subtema o tòpic de l’amor sumís on Gabriel Ferrater li dona una importància bastant considerada. Ja que el propi poeta ofereix al lector una imatge totalment diferent a la que solia donar als altres poemes cercant així la sorpresa, la dinàmica i la flexibilitat dels poemes enfront una situació determinada que havia d’estar descrita al mateix temps que el poema s’estava elaborant amb una tècnica i un vocabulari dignes de la qualitat que tenia Gabriel Ferrater a l’hora de elaborar un poema sigui del tipus que sigui (cal dir que al poemari Les dones i els dies apareixen els poemes mes complets de l’obra de Gabriel Ferrater, tant a nivell tècnic com de temàtica. Per tant podem dir que la temàtica preferida de Ferrater son “les dones i els dies”, es a dir: l’amor i el pas del temps).

Centrant-nos definitivament en l’amor sumís cal destacar una sèrie d’aspectes que salten a la vista quan el lector analitza o simplement llegeix el poema:

- El drama visualitzat a aquests poemes es bastant significatiu ja que la majoria dels poemes relacionats amb “l’amor sumís” giren entorn a un pessimisme que pot arribar fins al punt de agafar aspectes Romàntics (ja que el Romanticisme es el moviment pessimista per excel•lència i on els dubtes existencials varen començar a aparèixer amb més força (“els dies”)).

- El grau de submissió que apareix a aquest tipus de poemes es bastant notable. Quant més forta i dramàtica era la submissió, més satisfet estava Gabriel Ferrater del seu poema. La dona sempre tenia tot el poder damunt el poeta i ell estava disposat a fer tot el que fossi perquè aquesta estigués contenta, e inclús accions que superin els principis bàsics de dignitat i orgull de l’autor. Per tant el poeta passa a ser com un “objecte” per a la dona la qual cosa no significa que l’autor cerqui un doble significat amb aquest tipus d’acció, sinó tot el contrari, argumenta la veritat tal i com el personatge del poema ho esta vivint i això no significa que li desagradi, tot el contrari ja que ell argumenta que quant més gran és aquest grau de submissió, més fort és l’amor que sent el poeta per la dona, ja que aquesta li neutralitza qualsevol autonomia. El poeta arriba a esser única i exclusivament per a la dona del poema, essent aquesta la que tot el poder, tant físic com mental.

- A Gabriel Ferrater li agrada que el seu personatge masculí del poema quedi totalment “inútil” i amb els seus pensaments i pretensions per terra. Per tant per arribar a aquest grau d’inutilitat l’autor del poema utilitza la relació de objectes amb el protagonista del poema, es a dir, degrada a el protagonista a la qualificació d’objecte per exemplificar així qui és que té realment el poder en aquest cas ja que el poeta, i degut al seu grau de submissió queda totalment inutilitzat i només està disposat a actuar si és amb alguna acció relacionada amb la dona en sí.

- Poques vegades la història d’amor que apareix a la temàtica de l’amor sumís té un final feliç o es pot extreure qualsevol aspecte positiu. Aquest aspecte tècnic utilitzat per Gabriel Ferrater es molt comú no només en l’obra Les dones i els dies, sinó a tota la seva vida en general ja que es un aspecte tècnic molt característic d’aquest autor en totes les seves obres publicades i sense publicar.

Aquests són els aspectes més característics de “l’amor sumís” a l’obra Les dones i els dies.

Personalment consider aquesta obra magnífica i completa ja que avarca diversos temes de la vida quotidiana de la societat donant una visió totalment diferent a la que s’havia donat o s’estava donant en aquell moment. Per tant Gabriel Ferrater encerta completament a l’hora de elaborar aquesta obra ja que combina l’amor amb la quotidianitat i el pessimisme de la vida amb els petits moments de felicitat que aquesta quan vol ens dona.

Luis García Salom.

1º Grau (História).